capcina ·


Part alta d’un pi. S’ha posat una perdiu a la capcina d’aquell pi.

Joan Perelada Gil. La Vall de Boí

Corresponent normatiu: no en consta

Fonts escrites:

-DCVB

1. Extrem superior d’un arbre (Pont de S., Montsonís).
2. Conjunt de les branques de l’arbre (Organyà).
3. Enforcadura de l’arbre (Oliana, segons nota del Dr. Barnils).

Transcripció fonètica:

[kap’sina]

Entrades similars