cantill ·


Cara estreta d’un objecte el qual té una dimensió molt més petita que les altres dos.

Maribel Farré, Maria Jesús Llorens i Cambray. El Pont de Suert

Nota: es tracta del mot cantell, amb dissimilació vocàlica afavorida per l’analogia amb el sufix -ill < iculus, -icula (llatí).

Fonts escrites:

– DIEC:

cantell: m. Cara estreta d’un objecte el qual té una dimensió molt més petita que les altres dues. Posar una rajola de cantell. Donar-se un cop contra el cantell de la taula. Fer aguantar una moneda, una medalla, de cantell.

– DCVB:

cantill: Cantell (Tremp, Pont de S.). Especialment: Cresta de terra que separa una creta de l’altra (Pont de S.).

Transcripció fonètica:

[kan’tiƛ]

Entrades similars