candela


Espelma.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

– DCVB:

Cilindre o prisma de cera, de sèu, d’esperma de balena o d’altra matèria grassa, amb un ble que li passa per enmig de dalt a baix, i que serveix per encendre’s i fer claror; cast. candela, vela. La esgleya… està uberta e illuminada de ciris e candeles e làntees, Llull Cont. 352, 27. Lo maestre va entrar dins ab llums de candelles, Desclot Cròn., c. 134. Per a les candelles et ciri a mantenir, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Per pa e caneles que tragueren a la missa, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 362). Caych la canela, | feu be la vela, Spill 2470. Dues rodes de canela de cera, doc. de la vall de Ribes, a. 1460 (Est. Univ. vii, 383).

– DIEC:

f.Metxa de cotó envoltada d’una capa de cera, de sèu o d’una altra matèria grassa que fa una flama lluminosa quan s’encén.

Transcripció fonètica:

[kan’dɛla]

Entrades similars