canada


Recipient de fusta, d’uns deu litres de capacitat, que conté aigua per a beure al galet.

Milagros Feixa, Rins.

Forma normativa: la forma canada, al DIEC, remet a la mesura més que no pas a un tipus de recipient concret.

Fonts escrites:

– DIEC:

Mesura de capacitat per a líquids, de valor variable.

– DCVB:

Recipient de fusta encerclat de ferro, que té forma de tronc de con invertit i té el damunt pla amb dos brocs de diferent amplària, i serveix per beure al galet (Esterri, Senterada, Pobla de S., Pont de S.). Channadas cum chopertorios de stagno lll,doc. a. 957 (Villanueva Viage, vi, 274). Una canada de fust de una quarta e mig, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 13). Una canada bona, cerclada de ferro, doc. a. 1546 (ibid. 50). Vegeu extensa documentació medieval sobre el mot canada en Gl MLC, i, 358-361.
Fon.: kanáða (Esterri, Pont de S.); kanáðɔ (Senterada, Pobla de S.).
Etim.: del llatí cannāta, ‘recipient amb un canonet per a beure a galet’.

canada

Font: DCVB.

Entrades similars