cana


Tronc de l’arbre.

Al DCVB se situa aquesta forma en la llengua medieval com a soca, i es remet a un passatge de Llull on, clarament, cana equival no tant a la soca com pròpiament al tronc:

2. ant. Soca. La cana d’aquest arbre es devoció…, les branques d’aquest arbre son ver oirLlull Sta. Mar. 13, 8.

Maite Escoll, el Pont de Suert.

Entrades similars