calrada ·


Escolteu-la: calrada

Rallada de sol, en obrir-se les bromes.

Sabina Lapedra. Taüll.

Fonts escrites (tot i que tant DCVB com DIEC presenten aquesta entrada, hi donen definicions no coincidents amb la ribagorçana):

– DCVB:

|| 1. Afluència de sang a la cara per efecte de la calor excessiva, de l’empegueïment, etc. (Mall., Men.); cast. sonrojo, sofocón. No ey ha qui no senta la calrada pujarli al front, Aguiló Poes. 214. La calrada del sol i del rubor que la sufoca, Alcover Poem. Bíbl. 56.
|| 2. Xafogor de boira que no deixa passar l’aire, en els dies bascosos de l’estiu (Mall.); cast. bochorno. Tant canta que se rebenta d’alegria, ab la calrada de l’estiu, Penya Poes. 9. Fon.: kəɫráðə (bal.). Etim.: contracció de calorada.

– DIEC:

Rojor que puja a la cara.

Transcripció fonètica:

[kal’raδa]

Entrades similars