cabiró


Biga petita de fusta que realitza funcions de suport.

Sabina Lapedra. Taüll

Fonts escrites:

– DIEC:

m.Biga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llistons.

– DCVB:

1. Biga mitjancera o relativament petita, especialment cada una de les que van col·locades de través damunt les jàsseres per sostenir un sostre o teulada (pir-or., or., occ., val.); cast. vigueta, cabrio. De conchis et cabirons menutz, doc. Perpinyà, de mitjan segle XIII (RLR, iv, 367). Qui tal ni prena e trasca del dit bosch… cabirons, monals o cayratz, doc. Perpinyà, any 1308 (RLR, viii, 52). Primo costa un cabiro pera alçador al dit moli, doc. a. 1412 (Arx. Gral. R. Val.). De llates y cabirons li’n bestrau una palmera, Verdaguer Fug. 70.
2. Soca de pi que serveix per seure, dalt el trispol de les habitacions (Valls).

Transcripció fonètica:

[kaβi’ɾo]

Entrades similars