burell


Tela basta de llana. Emprada per posar al davall de les albardes, com a protecció per a la pell de la bèstia. També emprada per a elaborar fundes per als peus, dins del calcer.

Milagros Feixa, Rins.

Llana negra o molt fosca de color.

DCVB, el Pont de Suert.

Fonts escrites:

– DIEC

– DCVB:

|| 1. m. Llana negra o molt fosca de color (Pont de S.).
|| 2. Corder o ovella que té la llana negra o de color de castanya fosca (Cerdanya, Maestr.).
|| 3. adj. De color fosc, com de cendra; intermedi entre negre i blanc. Un listo de lana burella, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 300). Un tros de tela burella alias sendrossa, doc. a. 1429 (Roca Hosp. 107). Vestides de drap de seda burella,Tirant, c. 42. Desplega son estandart, lo qual era burell e negre, Curial, i, 18.Hun gonell burell, forrat de pell blanqua, doc. segle XV (Rom. xvii, 201). Huna capseta pintada de burell e negre, Inv. Pr. Viana 131. Potatge que’s diu de salsa burella, Robert Coch 14.
|| 4. m. Roba de llana i fil, grossera i de color negre o fosc, que s’usava per fer hàbits, capots i cotes (Cat., Bal.); cast. buriel. Llevas ab huna cota de burell vestit, Desclot Cròn., c. 135. Cot e mantell de gros burell, Spill 4012. Una cota de dona… de burell mallorquí, doc. a. 1437 (BABL, xi, 151). Ab pobres hàbits y burells se presentaren, Canigó ix. A Mallorca es distingeix entre burell català iburell de Pollença; aquest és més gruixat que el primer. A Ferreries (Menorca) ens donaren la curiosa informació que, per tenyir el burell, hi posaven indi i pixat d’un dia part altre.
|| 5. m. La xarxa prima (Llucmajor).
Refr.
—«Blanc i negre fa burell» (or., occ.).
Fon.: buɾéʎ (pir-or., or., occ., val., bal.).
Etim.: derivat d’una forma romànica *būra, que devia significar ‘llana de color fosc’, ‘roba grossera de llana’. Sobre el seu origen i possible relació amb el llatí*bŭrra, cfr. Wartburg FEW, s. v. bura. Vegeu també Corominas DECast, i, 548.

Transcripció fonètica:

[bu’ɾeʎ]

Entrades similars