buïgó ·


Un munt d’alguna cosa.

Marisol García. Durro

Corresponent normatiu: boïc

Fonts escrites:

– DIEC:

boïc: m. Pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra, que es crema i s’escampa com a adob.

-DCVB

boigó: Boïc (Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Lleida); cast. hormiguero. En açò no sien entesos bohigons que són en les planes, doc. a. 1385 (BABL, xii, 151).

boïc: Feix de llenya i brossa cobert de terra, al qual peguen foc i el deixen cremar sense flama per escampar després la terra i cendres com a femada (Bagà, Ll., Urgell, Segarra); cast. hormiguero. Sembla qu’hayguin fogat bohichs arreu, Girbal Pere Llarch 86.
Refr.

—«Si vols tenir pocs béns, fes balls a canes i boïcs a cents» (Urgell, Segarra).

Transcripció fonètica:

[buj’ɣo]

Entrades similars