bròfec -ega


Descortès, poc delicat, eixut.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

– DIEC:

adj. Adust, aspre, grosser.

-DCVB

2. Aspre (Solsona). «Aquest vi és molt bròfec».
3. Adust, aspre en el tracte (Ribagorça, Balaguer, Maestr., Castelló, Val., Alcoi); cast. rudo, áspero. Plaent als plans, brofech als rebustechs, misericordios als penidents, obra del segle XIV (Col. Bof. xiii, 345). Auorri lo talem de aquella bruta e brofega Juno, Curial 23. Quin gènit més bròfec té l’agüelo, Guinot Capolls 58.

Transcripció fonètica:

[‘bɾɔfek]

Entrades similars