brandar


Moure oscil·latòriament d’un costat a l’altre.

Sabina Lapedra. Taül

Fonts escrites:

– DCVB:

2. tr. Moure d’un costat a l’altre repetides vegades una arma o altra cosa en gest amenaçador; cast. blandir. Altres mes vells ne surten a glops de les cavernes, blandant [sic] armes de pedra y ossades de mammuth, Atlàntida iii. Branda ab son puny la llança poderosa Canigó xii. Branda terrible lo sagrat coltell, Costa Poes. 24. a) met. Ell branda l’anatema, Alcover Poem. Bíbl. 76.
4. tr. Moure alternativament de banda a banda; cast. balancear. En Xaneta, brandant el cap abatudament, Ruyra Parada 38. Algunes [vaques], tot brandant la cua com si la mosca els piqués, recorren tot l’ambit del cabal, Massó Croquis 19.

– DIEC:

intr.Estar animat d’un moviment oscil·latori vibratori. Les xemeneies branden. Les campanes branden.

Transcripció fonètica:

[bɾan’da]

Entrades similars