bramar


Cridar fort, plorar.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

– DIEC:

v. intr.L’ase i altres animals, fer brams.
intr.
Les persones, cridar fort.
intr.
Cantar fent grans crits.

– DCVB:

1. intr. Fer brams, cridar els animals; cast. rebuznar (dels ases), rugir (dels lleons), bramar (dels bous, etc.). Aquell malalt ohi un seu ase bramar, e dix que hom li donàs de la ciuada, car per ço bramaua com ciuada no hauia, Llull Felix, pt. viii, c. 27. E sentien bramar los leons e chiular les serpents, Villena Vita Chr., c. 84.
2. Cridar molt fort (les persones); cast. bramar, rugir. Los batallants si requer que sapien be luytar e be grimar e ben alt cridar e bramar per los enemichs spaventar, Eximenis XII del Crestià c. 213 (ap. Aguiló Dicc.). Que no cridas, ni avalotas daquella manera, ni-bramas com bramaua, de aquella manera, doc. a. 1568 (arx. Catedral Seu d’U.).
5. Parlar molt irracionalment; cast. rebuznar. En parlarvos de monjos o frares, ja bramau, Aurora 271.
6. Plorar fort (Mall., Men.). Es diu amb cert to despectiu, sobretot del plor injustificat.

 

Transcripció fonètica:

[bɾa’ma]

Entrades similars