boixar ·


Escombrar. Dóna una boixada a la cuina.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

Tot i que el mot apareix als diferents diccionaris, no el trobem amb l’accepció que hem descrit nosaltres. De tota manera, queda clar que el mot prové del primitiu boix, amb l’addició del sufix verbalitzador -ar. A partir d’aquí podem deduir que en una primera accepció del verb, l’acció havia de consistir en escombrar amb una granera feta a partir de rames de boix.

Si tenim en compte aquest significat, podem establir certs paral·lelismes amb l’accepció que el DCVB documenta a Menorca: boixar:Passar el boix damunt la mesura per arrasar-la.

Transcripció fonètica:

[boi’ʃa]

Entrades similars