bastaix -a


Descortès, poc delicat.

Fonts escrites:

– DCVB:

2. Persona que es veu obligada a fer les feines més feixugues o grosseres (Cardona, Solsona, Vallès, Penedès, Men.); cast. burro de carga. «Som es bastaix de la casa» (Ciutadella). «El fan servir de bastaix» (Cat.).
3. Persona curta d’enteniment, que es deixa comandar dels qui són més vius (Camp de Tarr.).

– DIEC:

m.El qui té per ofici transportar coses de pes a coll. Més forcegut que un bastaix de la riba.

 

Queda clar que la nostra accepció deriva de les descrites als dos diccionaris, a l’associar-se la descortesia amb les persones que realitzen feines grosseres.

Transcripció fonètica:

[bas’taјʃ]

Entrades similars