bast -a


Persona despreocupada, deixada, mancada de finor.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

– DCVB:

Grosser, mancat de refinament; cast. basto. Els setrills… de fanch bast, de color fosch, Martínez Folkl. i, 26.

– DIEC:

adj.Mancat de finor, de delicadesa, de poliment. És un peix que té la carn molt basta.

L’accepció que publica el DIEC no és exactament la mateixa que recollim nosaltres. Mentre que el DIEC fa referència a qualsevol cosa “mancada de finor”, la nostra accepció, com la del DCVB, ho concreta en les persones.

Transcripció fonètica:

[‘bast]

Entrades similars