basquear ·


No estar-se quiet, tenir ànsia o cercar amb afany alguna cosa.

Marisol García. Durro

Corresponent normatiu: basquejar

Fonts escrites:

– DCVB:

basquejar: 2. intr. o refl. Preocupar-se, tenir neguit per la impaciència o per la incertesa envers d’una cosa (Ross., Ripoll, Vic, Barc., Solsona, Cardona, Bellpuig); cast. preocuparse. Mes, no cal bascajarse, amichs. Preneu coratge, Caseponce Man. 165. Aneu, aneu, i no basquegeu de la mula, Scriptorium, gen. 1927.
3. intr. Procurar, dedicar atenció a fer o obtenir una cosa (Barc.); cast. procurar, ocuparse. Necessitava que una persona… besquejés [sic] pera guarirlo, Pons Auca 155. Més livertat hi ha en donar justicias y teorias, y menos basqueja ningú d’estudiar, Casanovas Teor. 6.
4. refl. Esforçar-se, donar-se intensament a fer una cosa (Valls, Reus); cast. esforzarse. «Vinga basquejar-me tot lo matí per guanyar no-res» (Reus). Es basquejava per atrapar a la memòria les paraules triades, Espriu Anys 39.
5. Cercar amb diligència i atenció (Mall.); cast. rastrear. «Aqueix ca pertot basqueja». a) Separar-se de la tropa els soldats per cercar i dur-se’n el que poden de les cases o del camp; cast. merodear (Un Mall. Dicc.).

– DIEC:

basquejar: 1 v. intr.Tenir ànsia per alguna cosa, cercar amb afany alguna cosa. Que no basquegi: que no li faltarà el que ha demanat.
intr. pron.Els cortesans es basquegen a triar una dona per al rei. No ens basquegem, pare, que anem molt bé sense motor. Es basqueja per la feina de cada dia.

Transcripció fonètica:

[baske’a]

Entrades similars