barrar


  1. Tancar quelcom amb una barra.
  2. Privar l’entrada, l’accés (en un lloc).

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

– DCVB:

1. Entravessar una barra darrera una porta o finestra per tancar-la en fort (Cat.); cast. barrear. Ells cuidant fer bé, tancaren e barraren bé les portes de la juheria, doc. a. 1391 (Villanueva Viage, ii, 180).
2. Posar obstacles en una obertura per impedir el pas (Cat.); cast. cerrar. ¿Per que em barres lo portal?, Canigó i. Calli, sant cristià!—exclama la vella, barrantse ‘ls llabis ab l’index dret, Oller Fig. pais. 25. Pedres caigudes dels cims que gairebé barren el pas, Butll. Exc. Bages, abril 1924.
3. Travessar una superfície en línia recta (Cat.); cast. cruzar. La corretja del serró li barrava el pit, Oller Fig. pais. 12.

– DIEC:

v. tr.Tancar amb barra (una porta, una finestra, etc.).
v. tr.Posar una barra, un obstacle, (en un pas, en un camí, etc.), perquè hom no hi pugui passar.
v. tr.per ext. Li vaig barrar el pas.

Transcripció fonètica:

[ba’ra]

Entrades similars