barbollear ·


Parlar sense sentit. Aquell home barbolleava molt.

Pau Barrull Grau. El Pont de Suert.

Corresponents normatius: barbotejar

Fonts escrites:

– DCVB:

BARBOLLEJAR v. tr.
Parlar precipitadament (Empordà, Camp de Tarr.); cast. barbotear, barbullar. Llançant una grossa escopinyada, barbollejà: | Puà! Maleït siga el suc de la pipa!, Ruyra Pinya, ii, 17.

– DIEC:

barbotejar: v. intr.Parlar entre dents, fer embuts.

Transcripció fonètica:

[baɾβoʎe’a]

Entrades similars