bancal


Tros de terra plana conreada, limitada per rases, rengles d’arbres o marges.

Marisol García. Durro

Sabina Lapedra. Taüll

Fonts escrites:

– DCVB:

1. Tros de terra conradissa limitada per un marge (Castelló de F., Calasseit, Gandesa, Maestr., Castelló, Val., Alcoi, Pego); cast. bancal. Ne ficaren altres dues [fites] al cap de vn banqual del dit en Pere Balaguer, doc. a. 1402 (BSCC, xiv, 346).
2. Tros de terrra conradissa no tan llarguera con la feixa (Balaguer, Ll., Fraga, Massalcoreig, Pradell, Tortosa).
3. Espai de terra situat entre dues tires de ceps per sembrar-hi llegums, cereals o altres plantes (Vic, Solsona, Bellpuig, Vilafr. del P., Vendrell, Falset, Selva del C.).
4. Tros de terra de marjal, quadrangular, amb un rec entorn per passar l’aigua (Vinaròs).

– DIEC:

m.Tros de terra plana conreada, limitada per marges o rases. Un bancal molt ben llaurat, punta de rella no hi ha tocat: la teulada.

Transcripció fonètica:

[baŋ’kal]

Entrades similars