badoc -a


Parat, poc actiu, que passa el temps sense fer res.

Jaume Seira. El Pont de Suert

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

– DIEC:

adj. i m. i f.Que bada. Aquesta noia és massa badoca. Davant l’aparador hi havia una munió de badocs.

– DCVB:

1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l’atenció (Cat., Val., Bal.); cast. mirón. Ni deuen [los correus] esser badochs, que miren los edificis dels lochs on passen, car aquestes coses los torben, Scachs 95. Un arranca-caxals té una colla de badochs que l’enrevolten, Roq. 5. Escolta, plantat, rall de gent badoca, Berga MT 139.
2. Ximplet, el qui per curtor d’enteniment o per distracció és fàcil d’enganyar o sorprendre (Cat., Val.); cast. bobo, babieca. No creu lo Fat molt hom qui és badoch, Ausiàs March cx. Dinés… fan onor a molt badoch, Turmeda Amon.

 

Transcripció fonètica:

[ba’ðɔk]

Entrades similars