badar


Encantar-se sense aprofitar el temps.

Marisol García. Durro

Fonts escrites:

– DIEC:

intr. [LC] Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant.

– DCVB:

1. intr. Mirar sense fixesa. Mirà’l lo leó, e a la resplandor de la spasa… començà un poch a badar, Curial, iii, 72.
2. intr. Estar distret, sense l’atenció fixa en allò en què caldria posar-la; cast. estar en babia. 

 

Els diccionaris hi donen un sentit més visual, com si es tractés d’una actitud eminentmens física. En ribagorçà, ja es veu que la definició al·ludeix més al fet de no aprofitar el temps o no estar pel que cal.

Transcripció fonètica:

[ba’ða]

Entrades similars