aventar ·


Escolteu-la: aventar

Marxar o fer marxar molt de pressa: Li he aventat al gos. S’ha aventat costeres avall.

Marisol García. Durro.

Forma normativaventar.

Fonts escrites:

Només en el DCVB, i parcialment, trobem una definició propera al sentit ribagorçà d’aventar.

– DCVB:

|| 11. Executar, fer una acció (amb el nom de l’acció com a complement directe); cast. dar, lanzar. Per fi, vento revolada i alço un peix preciós, Ruyra Pinya, i, 39. Carbonant la seva pipada inacabable i ventant ullades de satisfacció a la seva barca, Ruyra Pinya, ii, 11.
|| 12. intr. o refl. Posar-se sobtadament (a fer una acció); cast. echarse, ponerse. «Quan veig aquell animalàs, m’avento a córrer» (Pallars). Ventà a córrer amb un desmarxat galop de pollí, Riba Perot 153.
|| 13. a) Incitar, aquissar (Maestrat, Morella); cast. azuzar. «Aventa-li el gos!»—b) refl. Escometre, atacar; dirigir-se contra algú (especialment un animal contra un altre o contra alguna cosa) (Tortosa, Maestrat); cast. acometer, atacar. «Hi havia un bou que s’aventava a tothom que passava».

– DIEC:

v. tr. [LC] Fer artificialment vent que vagi a donar (contra algú o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perquè es dispersin. Ventar les mosques perquè fugin.
[LC] saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.
tr. [AGA] Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc. Forca de ventar.
tr. [AGA] Netejar (el gra) de les impureses que l’acompanyen sotmetent-lo a la màquina ventadora.
tr. [LC] [MU] Brandar (una campana, una espasa, etc.).
tr. [LC] Donar (un cop). Li vaig ventar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu.
4 intr. [LC] Fer vent.

Transcripció fonètica:

[aβen’ta]

Entrades similars