avear ·


Escolteu-la: aveiar

Acostumar els animals al treball, ja siga els bous a llaurar o els matxos i mules a portar càrrega, etc.

Marisol García. Durro

Forma normativaavesar.

Fonts escrites:

– DIEC:

v. tr. Acostumar. Avesar algú al treball, a l’estudi. Cal avesar-lo a obeir.
intr. pron. Avesar-se a un menjar. No t’avesis a respondre malament.

– DCVB:

Acostumar, fer adquirir un hàbit; cast. avezar, acostumbrar. Les custumes a les quals hom s’acustuma e s’avesa en sa vella edat, Llull Cont. 242, 11. Perque no se avesen a esser guolós ni lépols, Llull Blanq. 2. Fets-li aquí sos plaers per que s’avee a presonar, Anim. caçar, 8. No ‘s pot donar, | menys avear, Spill 6770. Aveçant aquells [cans] a mossegar, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 933). Comensarlo de avesar a tirar, Agustí Secr. 151. A tanta gentilesa mon ull no s’hi avesa, Colom Juven. 46. Fon.: əβəzá (pir-or., or.); aβezá (occ.); aβeјá (Bonansa, Senterada); əvəzá (bal.); aβeá (Maestrat); aveáɾ, aβeáɾ (val.); avazá (alg.). Etim.: del llatí *advĭtĭāre, mat. sign.

 

Transcripció fonètica:

[aβe’a] [aβe’ja] -abeà, abeià-

Entrades similars