aulesa ·


Escolteu-la: aulesa

Acció dolenta: Encara farà una aulesa…

Marisol García, Durro.

Josep Maria Rispa, el Pont de Suert.

Forma normativaavolesa.

Fonts escrites:

– DCVB:

AVOLESA (amb ses var. aulesa, aulea i avolea). f. 

| 1. ant. Condició d’àvol; maldat, dolentia; cast. maldad. a) En sentit moral. Ell tenia tan bon castell que ben conexiem nos que aulea faria si tantost lo rendia, Jaume I, Cròn. 308. Totes quantes orrees ni falcies ni avolees ni peccats poden esser en cors d’ome, Llull Cont. 161. E ualent hom qui fassa gran auleza, Pere March (Cançon. Univ. 46). Per neguna cosa del mon ella non consentiria aulesa de son cors, doc. segle XIV (Boll. Lul. x, 55). Perdé lo regne per la sua auolesa, Serra Gèn. 128. Los avols perseverant en lurs avoleses son minues e mesquins, Genebreda Cons. 177.—b) En sentit físic. De les letgeses e auleses del cauall, Flos medic. 15.
| 2. Aulesa: encert, acte ben reeixit (Bonansa). «Amb un casament, un no sap si fa una aulesa o una arnada» (Bonansa).
| 3. Aulesa: supèrbia, altivesa (Reus).
| 4. Raresa, acció poc enraonada (La Seu d’U.). «Això són auleses de vell».
Fon.: awléza (Bonansa); əwlέzə (Reus).
Etim.: derivat de àvol.

 

Transcripció fonètica:

[aw’leza]

Entrades similars