aubardar* > albardar


Escolteu-la: aubardar

Posar l’aubarda; enganyar: L’han aubardat. 

Maria Jesús Llorens i Cambray.  El Pont de Suert.

Forma normativaalbardar.

Fonts escrites:

– DIEC:

v. tr. Posar l’albarda (a una bèstia de càrrega). tr. Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement.

– DCVB:

3. met. a) Enganyar amb bones paraules (Olot, Torelló, Llofriu, Penedès); cast. engatusar. «No t’has de deixar aubardar» (Olot).—b) Dominar, subjectar, supeditar (Escrig-Ll. Dicc.). Les dones, perque’s reguarden | que’ls homens no les albarden, | criança ni res no guarden, Flor enam. 34.

 

 

Transcripció fonètica:

[awβaɾ’δa]

Entrades similars