ataconar


escalfar algú a garrotades.

Josep Maria Rispa, el Pont de Suert.

Ben probablement, aquest significat és una creació metonímica a partir de l’acció que fa el sabater quan atacona, és a dir que posa el tacó a una sabata. Els qui havíem passat estones mirant-nos el treball calmós d’un conegut sabater de la plaça Mercadal del Pont, o altres sabaters de la comarca, sabem que aquesta acció requereix una descàrrega insistent de martellades.

Fonts escrites: DCVB i DIEC2. Un i altre contemplen dos significats genèrics d’aquest verb, a banda l’específic “posar tacons al calcer o adobar-lo”: (1) colpejar algú, (2) atipar-se. D’aquests, només el primer ens consta com a característicament ribagorçà.

Altres significats més restringits geogràficament, absents en ribagorçà, els trobem només al DCVB (utilitzar alguna cosa -amb un sentit despectiu similar a fotre: què ho has d’ataconar!=què n’has de fotre!-, apedaçar roba vella o esquinçada, sorprendre algú tot contrariant-lo; furtar amb engany).

Entrades similars