arraulir


Arrupir-se, generalment per culpa del fred.

Jaume Seira. El Pont de Suert.

Fonts escrites:

– DCVB:

1. Arrufar, encollir (Cat.); cast. encoger. Com si l’arraulís un estrany fret, Pons Auca 120. M’arraulexo dins ma cambra, Guimerà Poes. 280.

– DIEC:

intr. pron. [LC] Arrupir-se.Arraulir-se de fred. Arraulir-se de por.

Arrupir-se: intr. pron.Contreure els músculs del cos. Arrupir-se de fred. Els ocells de nit s’arrupeixen.

El verb s’utilitza pràcticament sempre en forma reflexiva i pronominal (la que hem marcat en la definició), tot i que també té accepció transitiva: arraulir les espatlles per culpa del fred.

Transcripció fonètica:

[araw’li]

Entrades similars