apariar ·


Escolteu-la: apariar

Arreglar, preparar.

Sabina Lapedra. Taüll.

Fonts escrites:

– DIEC:

Fer un adob (en alguna cosa). Farem apariar el rellotge.

– DCVB:

|| 1. Preparar; posar així com cal per fer qualque cosa (Empordà, Vic. Barc., Penedès, Men.); cast. preparar. La claror va deixondirlo… y, fidel a son determini, aparià la tasca, Pons Auca 159. Apariar el foc: atiar-lo, acostant els tions i llenya perquè cremi bé i no s’apagui (Pallars Sobirà). || 2. Posar en bon estat qualque cosa rompuda o malmesa (Cat.); cast. reparar, componer. «Farem apariar el rellotge» (Bonansa, Pont de S., Esterri, Sort, Àger, Artesa de S., Balaguer, Pradell, Massalcoreig, Bellpuig, Manresa, Barc., Tarr., Valls, Falset). || 3. Posar oli, vinagre i sal a un menjar (Balaguer, Lleida); cast. sazonar.  || 4. refl. Guarir-se, posar-se bé d’una malaltia (Balaguer, Lleida). Fon.: əpəɾiá, əpɾiá (or.); apaɾiá (occ.); əpəɾiá (men.). Etim.: de aparellar, mat. sign., amb contaminació de apariar (art. 1); o potser d’un verb llatí *appariare, ‘preparar’ (cf. Corominas DECast, i, 236).

Transcripció fonètica:

[apa’ɾia]

Entrades similars