albarga ·


Espardenya de sola plana i molt lleugera, semblant a la xinel·la però que se subjecta mitjançant cordills.

Josep d’Escoll. Igüerri.

Forma normativa: avarca.

Fonts escrites:

– DCVB:

AVARCA (o varca). f.: calçat rústec compost d’una sola de cuiro i alguns correigs i cordells que la subjecten al peu i al turmell (Ribagorça, Fraga, Massalcoreig, Riba-roja, Mall., Men.); cast. abarca. Hun servent en camisa e ab avarques als peus, Desclot Cròn., c. 35. Ab les antipares en les cames e abarques [sic] en los peus, Muntaner Cròn., c. 64. Sabates empenes, borseguins, estiuals, auarques e tota e qualseuol obra feta de cuyram, Cap. Ordin. Drets Gral. 1481, c. 42. Pren les varques y’ls didals, Maura Aygof 41. Les varques que encara duen a Mallorca els pastors i missatges, són de cuiro adobat o de sola; en primer eren de cuiro de verro o de bou, i les que es treien de l’espatló del verro eren de molta durada perquè aqueix cuiro és molt gruixat i tirós. Se subjecten al peu per davant i per darrere, o sia a l’endret dels dits i a l’endret dels turmells. A l’endret dels dits, a cada costat, es fa un trau a la sola, i per allà passen uns correigs que es dobleguen en forma d’ansa i se diuen anserols i que a cada cap tenen un foradí per on passa una cordellina que es ferma d’anserol a anserol, i així es fa una ansa en el cap de l’avarca i davall aquella ansa es fiquen els dits o la punta del peu. A l’endret dels turmells es fan uns altres traus a la sola, per on passen uns altres anserols de correig o de filferro, dels quals parteix una cordellina o correig que volta per darrere el regruix del taló per evitar que el peu surti de l’avarca; dels mateixos anserols parteixen unes cordellines que es diuen les varqueres, que van fermades amb una partida de vies pel turmell i la cama. La cordellina o correig que subjecta la varca per darrere el taló, es diu es refort (Petra), o sa talonera (Manacor), o sa somereta (So’n Servera); avui ja la fan d’un correig o tros d’empena cosit en el cap de l’avarca en forma de reculera.
Loc.—a) Estar cansat de dur varques: estar tip de sofrir una cosa o persona molesta (Mall.).—b) Fer-se varques d’una cosa: fer-ne el que es vulga, tenir-hi domini absolut (Men.).—c) Fer la varca: fer la guitza, fer una mala passada amb astúcia (Men.).

Fon.: aβáɾka (Pont de S.); aβáɾkɛ (Fraga); əváɾkɛ (Maó); váɾсə (Manacor); váɾkə (Inca, Ciutadella).

Etim.: incerta; probablement d’una forma pre-romana *abarka, mat. sign., que es troba representada en el basc, en les tres llengües romàniques hispàniques i en el Sud de França. La relació d’avarca amb barca, nom d’embarcació, és improbable per raons fonètiques (la –v– de avarca) i semàntiques (la forma d’aquest calçat). Vegeu més informació en Corominas DECast, i, 5-7, i J. Hubschmid en ELH, i, 51

 

Transcripció fonètica:

[al’βaɾɣa]

Entrades similars