ajustar


Fixar preu (en una venda).

Josep d’Escoll. Igüerri.

Fonts escrites:

– DIEC:

v. tr. [LC] Posar (una cosa) en justa proporció amb una altra, perquè hi vingui bé, s’hi acomodi, s’hi adapti.Ajustar un tap a un orifici. Ajustar un vestit al cos, un capell al cap. Un vestit, un calçat ajustat.
intr. pron. [LC] El cargol de la clavilla no s’ajusta a la femella.
tr. [LC] Conformar a allò que és just, a una norma determinada. Ajustar la música a les paraules. Una medecina ajustada a la malaltia. Una resposta ajustada.
intr. pron. [LC] El que dieu no s’ajusta a la veritat. L’actuació d’aquest organisme s’ha d’ajustar al que disposa la llei.
tr. [LC] Concertar les condicions (d’un contracte, d’una transacció, etc.). Ajustar un casament. Han ajustat la pau.
tr. [LC] Fer cessar les divergències (amb vista a un arranjament qualsevol, al pagament d’un compte, etc.).Ajustar una qüestió. Ajustar els comptes. Ajustar el preu d’una cosa.
tr. [LC] Arribar a un acord en el pagament (d’una cosa), en la retribució (a una persona). Ajustar un sac d’arròs. Ajustar un ajudant, una dependenta. Ajustar un transport.
4 tr. [EI] [IMI] Donar (a dues o més peces) les dimensions definitives per tal que, un cop muntades, permetin una perfecta adaptació.
5 tr. [AF] Situar les diverses parts (d’un text) i les il·lustracions, si n’hi ha, (d’un paper imprès) de manera que compleixin les condicions previstes.
6 intr. [LC] Venir just, bé, adaptar-se. Aquesta porta no ajusta bé. El tap no ajustava prou.

– DCVB:

I. || 1. Posar (qualque cosa) a la mida justa o a justa proporció amb una altra.Strengué e ajustà les faldes de les sues vestedures entre les cames, Eximplis,ii, 96. La Rossa… desarrebossà’s el vel, ajustà’ls panys, Pons Auca 153. Del faldellí nuvial | ajustava les tabelles, Collell Flor. 65.
|| 2. Conformar una cosa a una altra com a regla o norma. E que ajusts la tua voluntat ab ell, Serra Gèn. 285. Per ajustarla an es bons principis de s’art,Ignor. 12.
|| 3. a) Fer venir bé els vestits al cos o el calçat als peus. Na Blayeta va parexe una pintura quant se va ajustar es gipó, Roq. 17.—b) Posar molt estreta una cosa amb una altra. «Es jac me ve molt ajustat» (Mall.).
|| 4. met. Aplicar a algú un instrument feridor; pegar. «Ajustar es caps d’es dits»: donar una morma (Mall.). «Ajustar es garrot»: pegar una garrotada (Mall.).
|| 5. Adobar, recompondre. «Varen cridar un fuster per ajustar la sènia» (Val.).
|| 6. (en els oficis mecànics) Preparar una peça per ajuntar-la a una altra.
|| 7. tipogr. Ordenar en pàgines d’un tamany determinat la composició que està dins la galera o componedor.
|| 8. equit. Perfeccionar el cavall en tots els moviments i exercicis que li han mostrat (Martí G. Dicc.).
|| 9. Ajustar els comptes: a) Liquidar els comptes comparant les entrades amb les sortides per veure d’equilibrar-los.—b) iròn. Castigar. (Es una expressió presa del cast. ajustar las cuentas).
II. || 1. Posar algunes persones en unitat de pensament o de sentiment envers d’una cosa. «Ajustar una colla de malavinguts» (Empordà).
|| 2. Resoldre (qualque cosa) col·lectivament; cast. acordar. Item aiustada cosa es en general Capitol… que nou seruidors sien posatz a lur seruici, doc. a. 1181 (Miret Templers 541).
|| 3. Contractar. «Hem ajustat un criat» (Cat., Bal.). Té ajustat son maridatge,Ignor. 27.
Fon.: əʒustá (pir-or., or., bal.); aʒustá (occ.); aʧustáɾ (Val.).
Conjug.: regular segons el model de cantar.
Etim.: format damunt just.

Comentari: l’accepció que reportem en ribagorçà es correspon amb l’accepció 3 del DIEC.

Transcripció fonètica:

[atʃus’ta]

Entrades similars