aïrada ·


Esbroncada, acomesa.

Bernat Estop. Vilaller.

Corresponent normatiu: existeix irada, en la normativa, com a adjectiu (en forma femenina: ‘encesa d’ira’). Altrament, la forma normativa airada designa ‘un cop de vent’. La forma aïrada sembla relacionada més aviat amb la primera, irada, si hem d’atendre a la proximitat semàntica i a la pronunciació (vegeu la forma que reporta el DCVB).

Fonts escrites:

– DIEC (irada, airada).

– DCVB:

AÏRAT, -ADA adj. Ple d’ira; cast. airado. Sempre provoca les protestes aïrades dels ciutadans, Pla Carrer 49.

 

Transcripció fonètica:

[ai’ɾaδa]

Entrades similars