aïna ·


Útil o instrument destinat a una funció o finalitat específica, especialment en tasques domèstiques o agrícoles. També pot prendre un significat no específic, similar a traste.

Josep d’Escoll. Igüerri.

Forma normativa: eina

Fonts escrites:

– DCVB:

|| 1. Utensili de cuina o de rebost, i especialment recipient de líquids (Segarra, Urgell, Gandesa, Vinaròs, Morella, Benassal). Són aïnes els cànters, ampolles, setrills, bots, bótes, barrils, etc. (Maestrat).
| 2. Vas o recipient de qualsevol matèria sia, per contenir líquids o sòlids (Calasseit). En aquest sentit són aïnes els sacs, taleques, talecons, portadores, banastres, cistelles, bótes, etc.
| 3. Utensili de cuina o instrument agrícola (Tortosa, Cast., Maestrat, Val.). Per als tortosins i valencians, tant són aïnes els plats i cassoles com les aixades i les relles.
| 4. Instrument de treball d’un ofici o professió (Ross., Conflent, Vallespir, Ribes, Pobla de L., Rupit, Llofriu, Andorra, La Seu d’U., Isavarri, Vilaller, Oliana, Lleida, Val., Alzira). A certes comarques encara restringeixen més el significat, fent una distinció entre aïna i la seva variant eina: diuen aïna als instruments de llaurança, i eina als dels menestrals (Lledó d’Emp., Maestrat, Sueca, Cullera). Això és una prova del caràcter conservador de la pagesia: els llauradors conserven la forma antiga, malgrat l’evolució de la gent de vila que ja ha adoptat una forma nova.

 

Transcripció fonètica:

[a’ina]

Entrades similars