aimar, aimar-si ·


Acceptar, una ovella o una vaca, un corder o vedell que no és fill seu.

Bernat Estop. Vilaller.

Abril Pérez Farré. Boí.

S’usa sobretot en forma pronominal, aimar-si: se l’ha aimat.

Corresponent normatiu: no se’n coneix amb aquesta accepció. Òbviament, la forma normativa més propera és amar, amb un significat distint d’aquesta.

Fonts escrites:

– DIEC (amar).

– DCVB:

|| 2. Admetre una ovella a mamar un xai que no és fill seu (Pont de S.).

Transcripció fonètica:

[aj’ma]

Entrades similars