afurro -a ·


Escolteu-la: afurro

Poc sociable, guit, salvatge, que fuig.

Sabina Lapedra. Taüll.

Corresponent normatiufurro.

Fonts escrites:

– DCVB:

Guit, indòmit, esquiu (parlant de muls i d’altre bestiar de cabreste). «És una mula afurra» (Sarroca, Bonansa). Fon.: afúro, f. afúra (Pallars, Ribagorça).

– DIEC:

Furro -a: adj. Adust, malagradós.

Transcripció fonètica:

[a’furo] [a’fura]

Entrades similars