acorronyar ·


1. v. tr.: La mare acorronyava el nen malalt. 

Alícia Gordun Perió. El Pont de Suert.

 2. v. pron. intr.: El gat se m’acorronya.

Anna Monsó. Barruera.

Corresponents normatius: 1. acaronar, amanyagar; 2. arraulir-se.

Fonts escrites: la forma acaronar es pot consultar a DIEC i DCVB; tanmateix, només hi consta per al significat 1, com a v. transitiu; per a 2, v. intransitiu pronominal, no n’hi ha formes properes en aquelles fonts.

Transcripció fonètica:

[akoro’ɲa] [akoro’ɲasi]

Entrades similars