acometre ·


esbroncar, sortir al pas, acaçar: el van acometre i el van deixar acoquinat; el gos va acometre es crabes.

 Pau Barrull Grau. El Pont de Suert.

Forma normativaescometre.

Aclariments: El significat de la forma ribagorçana correspon a la definició que dóna el DIEC per a escometre, coincident amb la definició 1 del DCVB per a acometre (vegeu fonts escrites).

Fonts escrites:

– DCVB:

ACOMETRE v. tr. 
|| 1. Envestir, atacar, dirigir-se amb força a algú per combatre’l; cast. acometer.Seria mes acertat acometre als [turcs] que tenian devant, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 743). Car ell era acomès dels sarrains, Boades Feyts 309. Les nostres han acomès y fet retirar aquells, doc. Perpinyà, a. 1637 (RLR, lxiii, 83).Acometeren la ciutat los enemichs, Lacavalleria Gazoph. a) Dirigir la paraula a algú; cast. abordar. Volent parlar de tot lo mon, | en tot se meten, | hi si callau vos acometen | per traure noues, Somni J. Johan 176.—b) Sobrevenir sobtosament a algú una malaltia; cast. acometer. Fugint de mi perque era pobre com si hagués estat acomès de peste, Roq. 53. Usat en aquest sentit, acometreés un castellanisme, i no es pot admetre de cap manera el seu ús com a refl. amb significat de ‘contagiar-se’, que trobam a documents mallorquins del segle XIX: El dia 27 se acometeren [del còlera] alguns de Can Segura… El dia 28 se acometé la germana del Rector…, doc. any 1865 (Hist. Sóller, i, 677).
|| 2. Emprendre, començar amb resolució l’exercici d’una activitat; cast. acometer.L’obra de reconstrucció nacional qu’hem acomesa virilment, Obrador Arq. 11.
|| 3. ant. Comanar, encarregar; cast. encomendar. Vos acometem nostres veus y poder ab les presents, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 82).
|| 4. ant. Cometre, fer (un acte dolent). Acomateren lo enorme sacrilegi dant mort al fill, Alegre Transf. 67. Ab tal desorde quants mals acometrias, Alegre Transf. 87.
Fon.: əkumέtɾə (Barc.); akométɾe (Val.); əkomə́tɾə (Mall.).
Conjug.: segons el model de rebre, exceptuat el participi passiu, que és acomès(< commĭssum). La forma de part. pass. analògic acometut, uda, s’usa vulgarment a València i al Maestrat.
Var. form.: cometre, escometre.
Etim.: del llatí ad + commĭttĕre, mat. sign.

– DIEC:

Escometre: Venir abrivadament, hostilment (damunt algú). No s’atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a bastonades. Llavors s’escometeren a cops de bastó i els haguérem de descompartir. 

 

 

Transcripció fonètica:

[ako’metɾe]

Entrades similars