ablaït -ïda


Escolteu-la: ablaït

(participi d’ablair) en un estat de cansament o decandiment físic.

Marisol García. Durro.

Fonts escrites:

– DCVB:

ablair: 3. Secar o mustigar les plantes el sol massa fort, les gelades o les ventades (Ll., Urgell, Segarra); cast. abrasar. «La pedra ha blaït els sembrats». | 4. Fer molt de mal o reduir violentament a inutilitat (Cardona, Solsona, Tremp, Massalcoreig, Mora d’Ebre, Calasseit, Tortosa, Maestrat); cast. baldar, estropear, lastimar. «L’han ablaït a cops»; «Les abelles peguen unes picades que blaïxen»; «M’ha blaït a pessics».

– DCVB contempla la forma blair com a primera, i ablair com a variant.

 

 

 

Transcripció fonètica:

[abla’it] -ablaít- [abʎa’it] -abllaít-

Entrades similars