a caramull


Ple a vessar.

Josep Maria Rispa, el Pont de Suert.

caramull i la locució a caramull són formes normatives. El substantiu caramull és ja quasi un arcaisme que designa la part que sobresurt del nivell d’una mesura (singularment una mesura de gra). En el cas ribagorçà es pot sentir la locució per a expressar que un recipient es troba ple a vessar d’una matèria sòlida; per exemple quan diem que un plat o una cassola són plens a caramull de menjar.

Fonts:

Es pot consultar l’entrada al DCVB i al DIEC2.

Entrades similars